La nostra satisfacció resideix en què moltes famílies que han acollit els nens aquest estiu, el dia de la partida d'aquests ja ens deien que els tornarien a portar el proper estiu.

Un altre punt important és constatar una altre vegada que el mitjà de transport per portar els nens des de Ucraïna a Espanya i el seu retorn és el més adecuat, donada la distància i el problema que representaria fer escales.

Tal vegada l'únic punt "negre" a destacar, seria l'alt preu del vol charter , sense que la línia aera (Línies d'Ucraïna), tingui per res en compte que som una ONG que acull temporalment nens del seu país de forma totalment altruista, i que si tinguessim algun "detall" podríen venir més nens cada any, ja que el nombre el limiten les possibilitats econòmiques que pot aconseguir la ONG.

Els problemes burocràtics s'han solucionat ja que sembla ser que, tan la Generalitat com el Govern Civil de Barcelona, s'han coordinat y un sols document, una vegada visat y autorizat, serveig per les dues administraccions.

L'estància dels nens no ha suposat cap mena de problema i tot s'ha desenvolupat com teníem previst.

Un tema important, segons el nostre punt de vista, és la manca de col·laboració de les autoritats ucraineses en la nostre tasca. Ningú col·labora amb nosaltres si no ha obtingut algun tipus de compensació.

El "Centro Dobiria" tramita els documents dels nens per poder venir a Espanya però, per exemple, l'ajuntament d'Ivankiv ens demana que arribem més a les aldees, però no ens dóna cap classe de col·laboració perquè hi poguem arribar.

La companyia aerea "Ucrainesa" no té en compte que treballem amb nens del seu país i ens aplica els mateixos preus que qualsevol empresa. Aquest any un avió, més o menys, de les mateixers característiques ens ha suposat uns 10.000€ més que l'any passat. Amb una mica de col·laboració per part seva podríem portar més nens.

El consolat d'Ucraïna aBarcelona ens cobra fins i tot els visats d'entrada al seu país quan anem a organitzar el viatge dels nens.

Aquestes "petites" dificultats amb una mínima col·laboració burocràtica per part de les autoritats ucraineses, però el seu desinterès no ens ha de desanimar, abans ens anima a seguir amb el nostre objectiu de prourar una mica de millor salut per els nens que tant la necessiten.

Quans ens enrecordem del primer viatge a l'any 1995, allò si que fou una veritable odissea. No teníem coneixement de la situació real, molta gent ens oferia ajuda i tant sols buscaba un benefici personal, no teníem cap col·laborador fiable a la zona i les ONG que ens oferien la seva ajuda eren persones que en cap cas pensaven en el nens pobres afectats per la radioactivitat, etc.

En definitiva, hem hagut de superar molts problemes, l'hem fet "creiem que" acceptablement i encara que no ens posin les ocses fàcils, seguirem amb la nostre tasca procurant millorar una mica cada any.

I amb la ferma convicció d'estar en la millor línia de treball i que estem oberts a qualsevol mena de col·laboració, especialment humana, que ens aporti unes millors expectatives pel futur.